ha
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
eix
1. n centre, cor, epicentre, focus, interior, meca, mig, moll, nucli
2. n (sentit figurat) centre de gravetat, clau de volta, fonament, pal de paller, pedra angular, pilar, puntal
dic
1. n assut, bagant, barratge, contenció, contradic, enterrossament, escullera, fesa, malecó (castellanisme), mur, portó, presa, resclosa, rompent, tallador, talladora, terraplè, trencall, trencaonades, trencaones
dit
fet
1. n acció, aventura, cas, circumstància, conjuntura, cosa, efemèride, episodi, escaiença, esdeveniment, feta, incidència, incident, ocasió, ocurrència, pàgina, pas, peripècia, saó, situació, succeït, succés
2. n avís, cas, comunicació, crònica, declaració, flaix, informació, nota, notícia, notificació, nova, recensió, reportatge, ressenya, revelació, tapaforats (despectiu), testimoniatge
3. n accidència, accident, contratemps, emergència, esdeveniment, fortuïtat, imprevisió, imprevist, incident, revés, sorpresa, urgència
4. n acció, acte, activitat, actuació, funció, gest, moviment, obra, operació, procediment
5. n anècdota, apòleg, cas, feta, història, historieta, peripècia
6. n afer, assumpte, cosa, problema, qüestió, tuacte, tuàutem
7. n (joc) acuit, cluca, conillets a amagar, fet a amagar, fet a córrer, fet i amagar
fet feta
1. adj/n adult adulta, ancià anciana, antanyàs antanyassa, antic antiga, degà degana, gat vell, gran, madur madura, major, passat passada, vell vella, vellard vellarda, avi àvia (col·loquial), carraca (col·loquial), carrossa (col·loquial), iaio iaia (col·loquial), jai jaia (col·loquial), jaio jaia (col·loquial), padrí padrina (col·loquial)
eix eixa
1. adj eix eixa (antic), aqueix aqueixa, eixe eixa (valencià) ‖ ANTÒNIMS: altre altra
dit dita
1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada
fet feta
1. adj acostumat acostumada, aguerrit aguerrida, avesat avesada, bregat bregada, consumat consumada, destre destra, dotat dotada, exercitat exercitada, experimentat experimentada, expert experta, familiaritzat familiaritzada, foguejat foguejada, gat vell, habituat habituada, nat nada, tret treta, usat usada, veterà veterana
fet feta
1. adj acabat acabada, a punt, a punt d’orgue, a punt de pastora mia, a punt de solfa, complet completa, completat completada, complit complida, configurat configurada, desenvolupat desenvolupada, disposat disposada, dispost disposta, enllestit enllestida, format formada, perfecte perfecta, preparat preparada, prest presta
dir
1. v advertir, afirmar, anunciar, apuntar, articular, assegurar, assenyalar, asserir, asseverar, aventurar, comunicar, confirmar, considerar, contar, declamar, declarar, emetre, enunciar, exhalar, explicar, exposar, expressar, fer, fer saber, formular, manifestar, narrar, notar, observar, opinar, parlar, proclamar, proferir, pronunciar, referir, relatar, sostenir, verbalitzar
2. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, donar a conèixer, donar part, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer pensar, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, tenir al corrent, transmetre
3. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, eixir a col·lació, eixir a rogle, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, sortir a col·lació, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle
4. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, disposar, establir, estipular, fer caure la balança, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar
5. v articular, confegir, declamar, emetre, enunciar, frasejar, llegir, lletrejar, pronunciar, recitar, sil·labejar, vocalitzar
6. v anomenar, batejar, denominar, designar, etiquetar, motejar, posar nom, qualificar, sobrenomenar, titllar, apellar (antic)
7. v afluixar, amollar, deixar anar, despenjar-se (amb un comentari), engaltar, entaferrar, espletar, etzibar, manifestar, soltar
8. v buidar el pap, cantar com una calàndria, confessar, declarar, delatar, desbotar, manifestar, reconèixer, cantar (col·loquial)
9. v comentar (ús impropi)
mort
1. n mort (f), carnalatge, carnatge, carnisseria, crim, degollada, degolladissa, destrossa, escabetxada, escabetxina, estossada, estossinada, extermini, genocidi, hecatombe, holocaust, homicidi, immolació, massacre, matadissa, matança, mortaldat, occiment, pogrom, sacrifici
2. n mort (f), assassinat, conjugicidi, crim, deïcidi, eutanàsia, execució, feminicidi, feticidi, filicidi, fratricidi, homicidi, infanticidi, linxament, magnicidi, martiri, matança, matricidi, occisió, parricidi, regicidi, suïcidi, uxoricidi, homei (antic)
3. n mort (f), darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament
4. n mort (f), anihilació, anihilament, aniquilació, aniquilament, anorreament, assolament, desaparició, desolació, destrossa, destrucció, devastació, extermini, perdició, pèrdua, ruïna
5. n mort (f), acaballes, agonia, darreries, fi (f), final (m), remat, terme, seca (col·loquial)
mort morta
1. n cadàver, carnum, carnús, carronya, cos, despulla mortal, despulles, despulles mortals, mòmia, ossos, restes mortals, rossa, ròssa (ort. pre-2017), moixama (col·loquial)
2. n baixa, desaparegut desapareguda, desgràcia personal (eufemisme), difunt difunta, finat finada, interfecte, víctima
dita
1. n absurditat, acudit, atzagaiada, broma, eixida, estirabec, estirabot, extravagància, facècia, feta, folga, gag (anglès), gràcia, humorada, ocurrència, pensada, plasenteria, sortida, verba, xanxa, conya (col·loquial)
2. n aforisme, apotegma, epigrama, expressió, frase, locució, màxima, parèmia, pensament, proverbi, refrany, sentència
eixe eixa
1. adj eixe eixa (valencià), aqueix aqueixa, eix eixa (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra
mort morta
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
2. adj aturat aturada, calm calma, estacionari estacionària, estagnant, estàtic estàtica, immòbil, inactiu inactiva, inert inerta, limfàtic limfàtica, pacient, parat parada, passiu passiva, quiescent, quiet quieta
3. adj apagat apagada, dèbil, desmaiat desmaiada, esmorteït esmorteïda, flèbil, fosc fosca, mat, opac opaca, somort somorta, velat velada ‖ ANTÒNIMS: brillant, viu viva
4. adj desaparegut desapareguda, difunt difunta, extint extinta, finat finada, inanimat inanimada, malaguanyat malaguanyada
5. adj exànime, inanimat inanimada, insensible, sense vida
6. adj desocupat desocupada, lliure, ociós ociosa, perdut perduda
ha ha
1. n ha ha (onomatopeia), carcallada, clec clec (onomatopeia), esclatonada, hilaritat, rialla, riallada, rialleta, riota, riure
forat
1. n antre, avenc, balm, balma, bòfia, caverna, cavitat, cavorca, cova, coval, enfony, espluga, excavació, foradada, foranca, gruta, mina, profunditat, sopalma, túnel, tut, tuta, cava (antic), espelunca (antic)
2. n blancall (als cabells), clap, clapa, corsec (en la soca d’un arbre), ditada, estel (en el front d’alguns animals), glaça (en una pedra preciosa), llepassa, llepet, màcula, mota, negrall, ocel (en ales d’insectes), palla (en una pedra preciosa), pic, pinta, plapa, punt, rodal, senyal, taca, taqueta
3. n amagatall, antre, balm, catabalma, catau, catxapera, cau, conillera, cova, enfonyall, entaforall, formiguer, llobera, lloriguera, niu, racó, talpera, tut, xibiu
4. n (pas estret) afrau, barranc, canal (f), canyó, carreró, coll, congost, engorjat, escanyall, estret, estretall, fou (f), frau (f), gola, gorja, grau, pas, port (de muntanya)
5. n avenc, bretxa, cavitat, clot, excavació, filó, galeria, jaciment, mina, obertura, pou, profunditat, rasa, sapa, sot, trinxera, vall (m), veta
6. n boca, botonera, buit, clot, esvoranc, obertura, orifici, trau, trauc, traüc, trenc, ull
7. n batiport, escotilla, escotilló, obertura, porta, trapa
8. n (anatomia) anell, fissura, hiat, obertura
9. n colís, ranura, regata, trau colís
10. n barbacana, obertura, sagetera, tronera
forat
1. n forat (col·loquial), bancarrota, crac, desfeta, el negoci d’en Robert amb les cabres, enfonsament, ensorrament, esfondrament, fallida, fracàs, insolvència, naufragi, ruïna, suspensió de pagaments, espolsó (col·loquial), sagnia (col·loquial)
2. n forat (col·loquial), bony (deute incobrable o impagable), compromís, deure, deute, gep (deute incobrable o impagable), imposició, obligació, paraula, promesa, prometença, prometiment, responsabilitat, vot
haver
1. n amàs, béns, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors
haver
1. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, posseir, tenir, tresorejar
ha ha
1. ij (onomatopeia de riure) clec clec
de fet
1. adj efectiu efectiva
a mort
1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida
2. adv a tota ultrança, a ultrança, en extrem, extremadament, fins a les últimes conseqüències, implacablement, mortalment
de fet
1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat
2. adv de bo, de debò, de ver, de veritat, efectivament, en efecte, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement
3. adv efectivament, en efecte, en realitat
4. adv arbitràriament, de facto
de fet
1. loc ben mirat, en realitat, fet i fet
ben fet ben feta
1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, de bona figura, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja
2. adj acunçat acunçada, acurat acurada, aprimorat aprimorada, conscienciós conscienciosa, detallat detallada, endreçat endreçada, estudiat estudiada, exigent, exquisit exquisida, impecable, minuciós minuciosa, polit polida, primorós primorosa, primoter primotera, pulcre pulcra, rigorós rigorosa
3. adj bonic bonica, bufó bufona, espatarrant, ferm ferma, llampant, vistós vistosa, xulo xula (col·loquial; castellanisme), ben parit ben parida (col·loquial), maco maca (col·loquial)
mal fet
1. adj deforme, geperut geperuda, gepic gepica, gibós gibosa
dir mal
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
ben fet
1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau
qui sap
1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, Déu sap, no se sap mai, potser, tal vegada, tal volta, vés a saber
pes mort
1. n adversitat, contrarietat, contrast, contratemps, destorb, dificultat, embaràs, empavesada, entorpiment, entrebanc, escull, fre, impediment, incomoditat, limitació, llast, lligam, molèstia, nosa, obstacle, obstrucció, oposició, rèmora, romeguera, trava, travada, través, traveta, una pedra a la sabata
2. n alçacavall, balast, càrrega, carregament, contrapès, llast, pes, sospès
per diem
1. n per diem (llatí), dieta, emoluments, estipendi, extra, gratificació, guany, honoraris, jornal, lloga, mensualitat, mes, mesada, nòmina, paga, plus, prima, propina, recompensa, remuneració, retribució, salari, setmanada, sobresou, soldada, sou, viàtic
pou mort
1. n pou cec, pou negre, pou sec
dit gros
1. n (dit) polze
fet pols feta pols
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
mig mort mig morta
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
haver-hi
1. v haver-hi (en abundància), abundar, espletar, fer jaç, granejar, proliferar, pul·lular, sobrar, sobreabundar, superabundar
haver-hi
1. v estar, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, trobar-se, ubicar
dir adeu
1. v acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adéu (ort. pre-2017), donar comiat, prendre comiat, saludar
dir adéu
1. v dir adéu (ort. pre-2017), acomiadar, acomiadar-se, despedir (DNV), dir adeu, donar comiat, prendre comiat, saludar
dir amén
1. v acceptar, allerar, aprovar, assentir, atorgar, autoritzar, beneir, consentir, donar carta blanca, donar llum verda, donar via lliure, pegar la cabotada, permetre
haver de
temps ha
1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps
què dius
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
Déu dirà
1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà
és a dir
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
vull dir
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho
bona mort
1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs
de no dir
1. adj abusiu abusiva, boig boja, demesiat demesiada, desaforat desaforada, descompassat descompassada, descomunal, desenraonat desenraonada, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, ditiràmbic ditiràmbica, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, excessiu excessiva, exorbitant, extraordinari extraordinària, extremat extremada, extremós extremosa, fabulós fabulosa, fora del comú, fora de mida, fora mesura, gros grossa, hiperbòlic hiperbòlica, immoderat immoderada, immòdic immòdica, incontinent, intemperant, sobreabundant, superabundant, ultrancer ultrancera, descominal (antic)
dit abans dita abans
1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita
fet malbé feta malbé
1. adj acabat acabada, atropellat atropellada, atrotinat atrotinada, castigat castigada, desbaratat desbaratada, desmanegat desmanegada, desmarxat desmarxada, deteriorat deteriorada, en mal estat, espanyat espanyada, espatlat espatlada, espatllat espatllada, espitat espitada (malalt del pit), estropellat estropellada, malmenat malmenada, malmès malmesa, malparat malparada, masegat masegada, ruïnós ruïnosa, tronat tronada, fotut fotuda (col·loquial), fotut i arrimat al marge (col·loquial)
2. adj alterat alterada, corromput corrompuda, corrupte corrupta, descompost descomposta, estantís estantissa, fètid fètida, infecte infecta, malmès malmesa, passat passada, podrit podrida, putrefacte putrefacta, pútrid pútrida
3. adj estantís estantissa, estovat estovada, passat passada, ranci rància, reblanit reblanida, remollit remollida, revingut revinguda, tou tova
voler dir
1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar
2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar
dir missa
1. v cantar missa (la primera d’un sacerdot), missar
dir de tu
1. v parlar de tu, tractar de tu, tutejar, tuejar (antic)
fer forat
fer forat
1. v afectar, arribar al cor, causar impacte, colpir, commocionar, commoure, contorbar, corferir, emocionar, entendrir, fer cop, fer impressió, fer posar la pell de gallina, impactar, impressionar, pertorbar, punyir, regirar, sensibilitzar, somoure, tocar el cor, tocar la fibra sensible, tragirar, trasbalsar, trastornar
2. v afectar, causar impacte, colpir, commocionar, contorbar, esgarrifar, fer cop, fer impressió, impactar, impressionar, pertorbar, regirar, somoure, tragirar, trasbalsar, trastornar, xocar
fet i fet
1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat
eixa cosa
1. pron açò, això, això mateix, aquesta cosa, ço
fet i fet
1. loc ben mirat, de fet, en realitat
dit anular
calç morta
1. n calç, calcina, calç viva, òxid de calci
dit mitger
pell morta
1. n crosta, crostera
fet xixina feta xixina
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
fet a mida feta a mida
1. adj ajustat ajustada, entallat entallada
dir de tot
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
2. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir el nom del porc, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar
haver grat
1. v agrair, apreciar, correspondre, donar gràcies, donar les gràcies, reconèixer, regraciar, saber grat, sentir grat
tenir dits
1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata
no dir mot
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
dir pestes
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
donar mort
1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)
dir el cor
1. v dir el cor (una cosa), adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir
no dir res
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
a doll fet
1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir
qui sap on
1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)
a dir cert
1. adv a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement
a preu fet
1. adv a escarada, a escruix, a estall, a tasca, a escar (antic)
marea morta
1. n aigües mortes, marea de quadratura
unió de fet
mort vivent
1. n zombi
de gran fet
1. adj d’alta volada, d’alt rang, d’altura, d’envergadura, d’importància, d’upa, de categoria, de consideració, de gran cas, de pes, de primera pàgina, de primer ordre, de relleu, de ronyó clos, de suposició, de supòsit, de talla, de valor, de volada, important
dir tot ras
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
haver pagat
1. v estar al corrent
dir la seva
1. v dir la seua, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar
2. v dir la seua, expressar-se, manifestar-se, opinar
dir per dir
1. v anar de verbes, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar
dir la seua
1. v dir la seva, entremetre’s, ficar cullerada, ficar-se, immiscir-se, interferir, interposar-se, intervenir, mediar, mesclar-se, mitjançar
2. v dir la seva, expressar-se, manifestar-se, opinar
deixar mort
1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta
jugar a fet
1. v jugar a amagar-se, jugar a conillets a amagar, jugar a l’acuit, jugar a la cluca
dir fàstics
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
quedar mort
1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)
dic mentida
1. ij menteixo
què vol dir
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
pel fet que
1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que
2. conj com, com que, sent així que
fort i mort
1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze
natura morta
1. n bodegó, naturalesa morta
fet a amagar
fet i amagar
el què diran
lletra morta
1. n castell de cartes, castell de vent, castells en l’aire, elucubració, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, foc de palla, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia
fet a córrer
com-s’ha-fet
1. n making of (anglès)
fet i pastat
1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tal, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta
fet una sopa feta una sopa
1. adj alcoholitzat alcoholitzada, begut beguda, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, com una sopa, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria
2. adj aigualós aigualosa, aiguós aiguosa, banyat banyada, com una sopa, embegut embeguda, humit humida, humitós humitosa, mig moll, moll molla, mullat mullada, rabejat rabejada, rellent, rellentós rellentosa, remullat remullada, romàtic romàtica, ruixat ruixada, xop xopa, xopat xopada ‖ ANTÒNIMS: sec seca
3. adj cadarnós cadarnosa, com una sopa, constipat constipada, encadarnat encadarnada, refredat refredada
fet una fera feta una fera
1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, traient foc pels queixals, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)
de mala mort
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
2. adj insignificant, marginal, menyspreable, miserable
fet una coca feta una coca
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
fet estelles feta estelles
1. adj destrossat destrossada, esberlat esberlada, estellat estellada, trencat trencada
dir poc i bo
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
no dir ni mu
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
dir floretes
1. v florejar
dir mentides
1. v mentir, mentir pel coll, mentir per la gola
dir amoretes
1. v afalagar, anar darrere, cortejar, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya
què dius ara
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
aviat és dit
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
es diu aviat
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
dit auricular
forat del cul
1. n anus, cul, esfínter, ses, ull del cul, florí (col·loquial), floriol (col·loquial), fogó (col·loquial), forigol (col·loquial), furó (col·loquial), ullera (col·loquial)
aigües mortes
1. n marea de quadratura, marea morta
fet i plantat
1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tal, tallat pel mateix patró, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta
fet un Cristo
1. adj fet un Cristo (feta un Cristo), accidentat accidentada, contusionat contusionada, ferit ferida, fet un sant Llàtzer (feta un sant Llàtzer), lesionat lesionada, tocat tocada
fet una fúria feta una fúria
1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, traient foc pels queixals, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)
fet un micapà feta un micapà
1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)
dir juraments
1. v blasfemar, blastomar, cagar-se en (vulgar), flastomar, imprecar, jurar, maleir, renegar, tirar llamps i pestes
no dir ni piu
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
anar als fets
1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries
dir-la grossa
1. v dir disbarats, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves
no caldre dir
1. v anar de callada, caure pel seu propi pes, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi
dir per verba
1. v anar de verbes, dir per dir, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar
dir disbarats
1. v dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves
donar per fet
1. v donar per bo, donar per descomptat, donar per llest, donar per segur, tenir per segur
a dir veritat
1. adv a dir cert, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement
qui sap quant
1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, sense mida
2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir
peti qui peti
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, passi el que passi, tant sí com no
com hi ha Déu
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
no cal dir-ho
1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
com hi ha món
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
qui mana mana
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa
i s’ha acabat
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i punt
criatura morta
1. n albat
caixa de morts
dir penjaments
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
passar el mort
1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)
no dir paraula
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
en un dir amén
1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)
a misses dites
1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora
fins a la mort
1. adv a perpetuïtat, eternament, permanentment, perpètuament, per sempre, sempre més, vitalíciament, a violari (antic)
què dius, ara?
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
mira qui parla
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
digues-li atxa
1. loc digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà
per dir millor
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
per millor dir
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir-ho, vull dir
haver-n’hi prou
1. v bastar, donar l’abast, ser suficient
dir-ne de totes
1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim
dir quatre mots
1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze
haver begut oli
1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre
dir poquet i bo
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
en un dir Jesús
1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)
mal caigui mort
1. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
sigui qui sigui
1. pron qualsevol, qualsevol persona, qualsevulla, quisvulla
ja n’hi ha prou
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil
per dir-ho així
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
2. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia
dit gros del peu
1. n (dit) hàl·lux
naturalesa morta
1. n bodegó, natura morta
donar-se la mort
1. v fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap
haver aconseguit
1. v dur a la butxaca, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac
endossar el mort
1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)
no haver-hi mans
1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible
dir les veritats
1. v cantar les veritats, dir-ne una de fresca, dir quants en fan quinze, dir quatre mots
carregar el mort
1. v carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)
què hi ha de nou
1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal
no cal ni dir-ho
1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
com si diguéssim
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
hi ha gat amagat
1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten
com havia de ser
1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava
el dir de la gent
fet conscientment feta conscientment
1. adj (dret) dolós dolosa
dir-ne de coentes
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
no haver-hi remei
1. v no haver-hi res a fer, no haver-hi solució, no tenir remei
haver de menester
caigui qui caigui
1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui
com qui no hi veu
1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
altra feina hi ha
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
qui més qui menys
1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)
per millor dir-ho
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, vull dir
qui la fa la paga
1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent
per dir-ho millor
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
no poder dir bufa
1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè
ser de mata morta
1. loc no tenir caràcter, no tenir energia, no tenir espenta
no poder dir fava
1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè
no haver-hi color
1. loc desigualtat evident, no tenir color
fet una pelleringa feta una pelleringa
1. adj amoixamat amoixamada, canyauli, demacrat demacrada, desnerit desnerida, desvitaminat desvitaminada, eixut eixuta, eixut de carns eixuta de carns, escanyolit escanyolida, escardalenc escardalenca, escarransit escarransida, esmerlit esmerlida, esprimatxat esprimatxada, esquàlid esquàlida, esquelètic esquelètica, esquifit esquifida, filós filosa, flac flaca, magre magra, nyicris, prim prima, primatxol primatxola, raquític raquítica, sarmentós sarmentosa, sec seca, secallós secallosa, secardí secardina, xerec xereca, xuclat xuclada, mitja merda (col·loquial)
dir-ne per a salar
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
no haver-hi manera
1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible
dir amb mitja boca
1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)
dir la bonaventura
1. v amenaçar, anunciar, augurar, donar senyals, indicar, predir, prefigurar, presagiar, profetitzar, pronosticar, vaticinar, profetar (antic)
com aquell qui res
1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
2. adv com qui sent ploure, com si res, com si tal cosa, impassiblement
una cosa de no dir
1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera
2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura
ja m’ho diràs demà
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
havent esguard que
1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que
no hi ha res a fer
1. loc no hi ha més remei, què hi farem
com aquell qui diu
1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, sense anar més lluny, verbigràcia
no cal dir res més
1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola
no hi ha més remei
1. loc no hi ha res a fer, què hi farem
no poder dir guixa
1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè
qui és amo governa
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui mana mana
no poder dir pruna
1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè
fet un sant Llàtzer
1. adj fet un sant Llàtzer (feta un sant Llàtzer), accidentat accidentada, contusionat contusionada, ferit ferida, fet un Cristo (feta un Cristo), lesionat lesionada, tocat tocada
d’allò que no hi ha
1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)
carregar-se el mort
1. v pagar els plats trencats, pagar la festa, pagar la patena, responsabilitzar-se
no haver-hi solució
1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no tenir remei
dir el nom del porc
1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir la lliçó del bacó, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar
dir-ne de tot color
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
com qui sent ploure
1. adv com aquell qui res, com si res, com si tal cosa, impassiblement
haver-hi gat en sac
1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi un motiu ocult
qui promet s’obliga
1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, tractes són tractes
haver-hi gat amagat
1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat en sac, haver-hi un motiu ocult
dir-ne una de grossa
1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves
dir-ne una de fresca
1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir quants en fan quinze, dir quatre mots
qui matina fa farina
1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui primer és al molí primer mol
no poder dir ni fava
1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè
posar el dit al forat
1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit a la llaga, tocar, tocar la cama del mal
no haver-hi res a fer
1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei
haver-hi un capgirell
1. v bufar nous vents, canviar, girar-se la truita, mudar-se els daus
posar-se fet una fera
1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
estar mort i enterrat
1. v criar malves, donar menjar als cucs, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac
tornar de mort a vida
1. v renàixer, renéixer, ressuscitar, reviscolar, reviure, tornar a la vida
dir la lliçó del bacó
1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir el nom del porc, escopir a la cara, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar
dir-ne de tots colors
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
digues-li com vulguis
1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà
el naixement i la mort
1. n el principi i el final, el principi i la fi, l’alfa i l’omega
no tenir on caure mort
1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta
anar per l’altre forat
1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos
pagar tribut a la mort
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
fer com qui no hi sent
1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)
arribar a misses dites
1. v arribar als anissos, fer salat, fer tard, tardar
posar-se fet una fúria
1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
com qui no vol la cosa
1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
no hi ha mel sense fel
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines
s’ha acabat el bròquil
1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou
dit d’una altra manera
1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir
entre la vida i la mort
1. adj agònic agònica, agonitzant, a les acaballes, comatós comatosa, combregador combregadora, expirant, in articulo mortis, in extremis, morent, moribund moribunda
fer com qui sent ploure
1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)
2. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella
dir-ne una de les seves
1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar
no dir ni ase ni bèstia
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
haver-hi un sagramental
1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer una escena, fer un espectacle, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar
dir al pa pa i al vi vi
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
ser d’allò que no hi ha
1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle
haver-hi un motiu ocult
1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi gat en sac
dir quants en fan quinze
1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir-ne una de fresca, dir quatre mots
com aquell qui no fa res
1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
no haver-n’hi per a tant
1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res
no haver-hi res a perdre
1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc
qui promet ha de complir
1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes
haver inventat la pólvora
1. v descobrir la sopa d’all
dir les coses pel seu nom
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
dir les coses tal com són
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
treure sang d’un cos mort
1. v fer pans de les pedres, traure suc de les pedres
no haver-hi per on agafar
1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res
com aquell qui no diu res
1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
no hi ha amor sense dolor
1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
ficar la banya en un forat
1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota, voler fer entrar el clau per la cabota
haver vist la mort de cara
1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)
ni en forat ni en finestra
1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en palla ni pols
qui l’entorta se l’emporta
1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent
dir al pa pa i al peix peix
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
no hi ha rosa sense espines
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel
caldera vella, bony o forat
1. loc ase magre, ple de mosques, ase vell, carregat de nafres, l’edat no perdona
no hi ha gust sense disgust
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
el món és dels qui matinegen
1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol
a qui no gasta, poc li basta
1. loc el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú, qui guarda quan té menja quan vol
a qui es belluga Déu l’ajuda
1. loc ajuda’t i t’ajudaré, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol
estar entre la vida i la mort
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot
estar a les portes de la mort
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot
estar en l’article de la mort
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot
dir-ne de verdes i de madures
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
2. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim
digues-li naps, digues-li cos
1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, més o menys, poc ençà poc enllà
qui tingui orelles que escolti
1. loc a bon entenedor, poques paraules
ja n’hi ha prou, d’aquest coll
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
ja n’hi ha prou, d’aquest color
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
dir-ne de l’alçada d’un campanar
1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves
una cosa és dir i l’altra és fer
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)
qui sembra vents cull tempestats
1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent
on hi ha patró no manen mariners
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana
una cosa és dir i l’altra és fer
1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat
on hi ha gall no canten gallines
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana
qui primer és al molí primer mol
1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina
del dit al fet hi ha un bon tret
1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
qui guarda quan té menja quan vol
1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú
el sabater és qui va més mal calçat
1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater
dir-ne una de l’alçada d’un campanar
1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de les seves
el fill de la cabra ha de ser cabrit
1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí
qui no vulga pols que no vaja a l’era
1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent
de prometre a complir hi ha molt a dir
1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
haver-n’hi per a tirar el barret al foc
1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria
no hi ha pitjor sord que qui no vol oir
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha carn sense os, ni peix sense espina
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
de prometre a complir hi ha molt tros per penedir
1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre
deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares
1. loc cap geperut no es veu la gepa, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre
el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú
1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol
li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre
el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros
1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana
qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap
1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí
diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre